inter————accions

2017 Extemporaneous Cities∨∨

26 d’octubre,
2, 9, 16, 23 i 30 de novembre 2017

Horari de 15h a 19h
Gratuït amb inscripció prèvia a hola@inter-accions.org
Idiomes: Català, Castellà i Anglès

Amb Nikos Doulos (Expodium – Amsterdam/Atenes), Eva Marichalar-Freixa (Vic), Tihomir Viderman (SkuOR – Viena), Jaime Palomera (La Hidra Cooperativa – Barcelona), Miguel Georgieff (Coloco – Montepellier), Carla Boserman (Barcelona), Despina Sevasti (Atenes), Roger Sansi (Barcelona), Sabine Popp (Noruega), Gabriela Navas (Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà – Barcelona), Fotini Lazaridou-Hatzigoga (Berlín).

 

Organitzat per Mixité en el marc d’Inter-Accions

Amb el suport de:

 

Amb la col·laboració de:

 

Extemporaneous (extemporani), del llatí ex tempore (“fora del temps”), és refereix a la construcció del discurs públic, que per les condicions amb les que és lliurat, s’hi suma la improvització. La teoria és posada en pràctica sovint en contextos que requereixen certa adaptabilitat per poder respondre amb èxit a les seves necessitats. D’aquesta manera, les ciutats contemporanies com espai natural de les mirades revolucionaries, forcen una aproximació reflexionada però a la vegada improvisada que faciliti la construcció d’una ciutat altra.

En aquest context, aquest curs constitueix una proposta formativa que articula la teoria, el pensament crític i la pràctica en un programa basat en les pràctiques col·laboratives i transdisciplinàries. Està dirigit a persones de diferents camps de treball i d’estudi (arts, arquitectura, urbanisme, sociologia, antropologia, educació, etc.) interessades en les possibilitats que les arts contemporànies ofereixen a l’hora de proporcionar noves mirades, eines i aproximacions per la recerca en espais entre- acadèmics. El curs pretén proporcionar eines de reflexió i crítica per a projectes i processos de recerca que es duguin a terme tant en àmbits institucionals com autogestionats. Mitjançant formes d’aprenentatge col·laboratiu i seguint la idea d’espai laboratori, compartirem i innovarem en noves formes de construcció política, estètica i social a partir de la teoria, la pràctica i l’experiència.

Programa

Sessió 1 / 26 d’Octubre

Approaches to the infra-ordinary

#anthropology #public_space #scales #everyday_life

 

Sala d’Art Jove
Carrer de Calàbria, 147

 

Fotini Lazaridou-Hatzigoga
http://www.otherspaces.net

Gabriela Navas (Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà)
http://www.antropologia.cat/node/27477

Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà
https://observatoriconflicteurba.org

Com hem de tenir en compte, qüestionar, descriure, el que passa cada dia: allò banal, quotidià, obvi, comú, ordinari, infraordinari, el soroll de fons, l’habitual? —Georges Perec

Georges Perec va introduir el terme d’allò “infra-ordinària”, a diferència de l’extra-ordinari, com l’àmbit quotidià que sovint passa desapercebut, però cal prestar atenció i questionar. Aquesta primera sessió d’Extamporaneous Cities comença a les escales més petites, en un intent d’explorar una ciutat composta dels moviments quotidians, hàbits i experiències compartides dels seus inbabitants, alhora que entén la forma en què es configuren, però també pot configurar l’entorn construït, al seu voltant.

Combinant eines i metodologies des de l’antropologia i l’arquitectura amb vocabularis i enfocaments artístics, Gabriela Navas i Fotini Lazaridou-Hatzigoga proposen desde les seves respectives investigacions i pràctiques, diferents maneres d’observar les diverses realitats i escales interconnectades d’allò local. La sessió inclou un intercanvi teòric i un exercici curt a l’espai públic que l’envolta, que servirà de base per a una discussió col·lectiva sobre la tensió permanent entre la ciutat planificada i la vida quotidiana de les persones, així com les possibilitats de canvi en aquest mitjà.



Sessió 2 / 2 de Novembre

Locally-embedded learning about politics of space: making a meaningful change

#learning #participation #research #inequality #tools

 

La Negreta del Gòtic
Carrer Nou de Sant Francesc, 21

 

Tihomir Vierdman (SKuOR)
http://skuor.tuwien.ac.at/de

Interdisciplinary Centre for Urban Culture and Public Space
http://skuor.tuwien.ac.at/

Jaime Palomera (La Hidra Cooperativa)
http://lahidra.net

La mobilització desenfrenada del capital i el dinamisme de les pràctiques productives podrien haver produït la promesa de prosperitat per a alguns, però inevitablement han suposat silencis i absències de grups i individus vulnerables que s’han quedat enrere en adoptar el paradigma competitiu del lliure mercat. Han estat marginats no només simbòlicament, sinó també físicament i socialment, a mesura que les ciutats s’han transformat en ambients fortament enquestats i protegits reproduïts amb un nombre creixent de fronteres urbanes, despullant, desplaçant i marginant. No obstant això, l’esperança d’un espai urbà més igualitari i inclusiu ha estat consagrada a les ciències socials i disciplines relacionades amb la planificació. La seva promesa es creu que resideixen en llocs de creació col·lectiva i l’acció que es lluiten al llarg de múltiples línies d’identitat. Dur a terme investigacions significatives en aquests llocs significa trencar els límits elitistes de les disciplines professionalment tancades en favor d’enfocaments més inclusius de la producció de coneixement. No obstant això, el compromís en aquests llocs està ineludiblement ple d’ambigüitats derivades del binari d’oposició i cooptació, ja que les iniciatives cíviques semblen haver-se convertit en agents institucionals en la reconfiguració de la governança urbana. La teoria política radical va demostrar ser un marc productiu per reflexionar sobre la participació política lluny d’aquests binaris associats amb la política de l’espai estretament entesa. En aquesta perspectiva, una diferència és produïda per subjectes polítics que estan contínuament compromesos a fonamentar la igualtat incondicional com “viscuda i efectiva” i no simplement “representada” dins d’un conjunt particular d’institucions.

Com responen les nostres pràctiques d’investigació al desafiament de crear espais socials urbans d’igualtat incondicional? Aquest debat introduirà un patrimoni de pedagogies radicals com una dimensió radicalment nova de les disciplines convencionals involucrades en la planificació de l’espai d’una ciutat que podria proporcionar metodologies per millorar l’aprenentatge incorporat, intuïtiu i exploratori. Es convidarà els participants a participar en un intercanvi sobre els seus coneixements a partir de la recerca en l’espai viscut.



Sessió 3 / 9 de Novembre

Collective dimensions of the landscape: project, presence and perspectives:
How to catch the multiples realities of time in a participatory intervention?

#landscape #drawing #fiction #common #public_space

 

Homesession
Carrer Creu dels Molers, 15 local

 

Miguel Georgieff – Coloco
http://www.coloco.org

Carla Boserman
http://www.carlaboserman.net

«L’avenir n’est jamais que du présent
à mettre en ordre. Tu n’as pas à le prévoir, mais à le permettre»

Antoine de Saint-Exupéry, Citadelle

La dimensió participativa del paisatge com a bé comú i com a subjecte de projecció està inclosa en la seva metodologia de forma natural en ser una construcció social gestada sobre el seu context històric. Des del punt de vista creatiu, abastar la dimensió col·lectiva necessita una visió de comprensió del passat i del context, una actuació i presència com a catalitzador d’energies col·lectives de construcció i una visió de perspectives evolucionades sobre temps llargs, més enllà de la possible sostenibilitat del punt de vista humà.

Comprendre el passat, ser eficient en el present i integrar les incògnites del futur com a dinàmica de responsabilitat col·lectiva obren interrogacions i investigacions que trenquen les disciplines i categories actuals. Com actuarem?

” L’apparition d’une nouvèle ère appelée Anthropocène renvoie à l’impact des activités humaines sur le système terrestre : réchauffement climatique, déforestation, pollutions ; c’est la structure même de la planète qui se voit modifiée par l’espèce humaine, désormais prédominante sur toute autre force géologique ou naturelle.  Mais le concept d’Anthropocène pointe un paradoxe : plus l’impact collectif de l’espèce est fort et réel, moins l’individu contemporain se sent capable de produire des effets sur la réalité qui l’entoure.”

Nicolas Bourriaud, revue Stream 03, Habiter l’Anthropocène, 2014.



Sessió 4 / 16 de Novembre

Performing City Entitlement

#performance #cultural_cities #athens #barcelona

 

Facultat de Belles Arts
Carrer Adolf Florensa, 8. AULA 15

 

Roger Sansi i Josep Lluis Lancina

Despina Sevasti
http://www.despinasevasti.com

Despina Sevasti i Roger Sansi juntament amb Josep Lluis Lancina ens proposen una classe performada sobre el context cultural recent de Barcelona i Atenes: Quin paper juguen els grans esdeveniments culturals (per exemple, la Document14) en la transformació de la ciutat? Quins discursos i contra-discusos es generen en polèmics certaments de la cultura contemporania? Quines són les polítiques culturals que responen discursivament a les «crisis» pertinents de cada ciutat?  Aquesta sessió compartirà espai amb els alumnes de primer del Grau de Belles Arts, dins l’assignatura d’Antropolgia de l’art de la Universitat de Barcelona.



Sessió 5 / 23 de Novembre – 17h a 21h

Cinematic amplifications to a colonized nocturnal cosmos

#nightwalk #capitalism #experience #production_time

 

Espai Germanetes
Carre Viladomat, 142

 

Nikos Doulos
http://www.expodium.nl

Eva Marichalar-Freixa
http://www.evamarichalarfreixa.com

Atès que la noció de “temps productiu” ha estat la restauració dels règims capitalistes durant anys, ara estem més que mai condicionats per viure en un món on el treball diari s’ha infiltrat efectivamenta  la nit obligant-nos a un món d’il·luminació permanent que amenaça amb desencaminar el cosmos nocturn i eliminar la foscor com una promesa. Aquesta situació exigeix una reconfiguració urgent de totes les idees que encaminen i entren a la productivitat, així com la necessitat de reclamar el temps i l’espai com una cosa més enllà d’agents operaris i mantenir modes d’imaginar-se com a subjectes i éssers socials.

Cinematic amplifications to a colonized nocturnal cosmos és un exercici per experimentar, imaginar i viure a través de les qualitats cinematogràfiques que evoca la vida urbana. A través d’un taller de quatre hores (incloent-hi referències textuals i fílmiques, discussions i un passeig nocturn interactiu / participatiu), Nikos Doulos i Eva Marichalar-Freixa intentaran posar de relleu moltes maneres de veure, pensar i inspirar-se dels paisatges nocturns de Barcelona.

Els participants han de portar un calçat calent i còmode i estar preparats per fer 1-2 hores a peu. A més, s’ha de portar telèfon mòbil (WhatsApp) i auriculars.



Sessió 6 / 30 de Novembre

Squarepoetry (and the agency of matter)

#ecologies #experiment #matter #agency #framing

 

Arts Santa Mònica
La Rambla, 7 (Sala d’Actes)

 

Sabine Popp
http://bergenateliergruppe.no/sabine-popp

El concepte del frame s’aplica tant a l’art com a la ciència per aconseguir la comprensió i intensificar l’experiència del que està dins (i fora) d’ell. Ajuda a posar les coses en sistemes que els fan comparables. El frame s’aplica en treballs de camp biològics, llançant-lo d’una manera aleatòria per explicar el seu contingut. La confusió seria sense un frame. No es pot comptar un espai il·limitat. Comptar significa donar un compte. Sense trames, les narratives serien extremadament sinuoses. Com ho és la vida. La sessió s’aplicarà la idea de frame per intentar comprendre quelcom de la complexitat dels sistemes banals i caòtics de l’entorn immediat.

Sabine Popp observa en el seu projecte actual Agential Matter (Invisible Landscapes) els boscos de makroalgae des de diferents perspectives – definits per interessos econòmics, científics i estètics – seguint el camp de treball de biòlegs marins, preparant experiments físics en el seu estudi i provant la des/sincronització dels terminis narratius i visuals en busca de resultats inesperats. Com afecta la qüestió del que es busca al que es troba, i com les diferents ecologies – de la social, la ment i la matèria – s’uneixen, es superposen o es contradiuen?

Després d’una presentació introductòria a la sessió, provarem i inventarem varietats de frames per aplicar-les al carrer, i portarem un document a l’espai adjunt per veure’ls treballant junts, i discutir-ne el que s’en escapa.

Participants

Gabriela Navas
http://www.antropologia.cat/node/27477

Arquitecta i Doctora en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona, Garbiela Navas es coordinadora del Grup d’Investigació en Antropologia i Arquitectura de l’Institut Català d’Antropologia. La seva línia d’investigació és l’economia política de la producció arquitectònica i els impactes socials de les reformes urbanístiques. Ha publicat articles científics sobre la temàtica i ha conduit cursos que aborden la vinculació dels grans projectes urbans als mecanismes de gestió i a les apropiacions de l’espai des de la vida quotidiana.  També ha treballat en consultories sobre l’activació de centralitats urbanes i regularització de barris informals en el context llatinoamericà. És membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU), del Grup d’Investigació en Exclusió i Control Socials de la Universitat de Barcelona (GRECS), de l’Institut Català d’Antropologia (ICA) i del Grup Internacional d’Investigació en Arquitectura i Societat (GIRAS).

 

Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà
https://observatoriconflicteurba.org

L’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU) és un grup de recerca integrat per investigadors i professionals independents o pertanyents a diversos centres de recerca internacionals. El principal repte del grup és activar i promoure l’estudi de la ciutat i la seva conflictivitat social fent dialogar les perspectives de l’antropologia urbana, la sociologia, l’arquitectura, l’urbanisme, la geografia humana, la criminologia, etc. L’OACU ha coordinat i realitzat diferents projectes d’investigació socio-antropològica finançats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, l’Institut Ramon Muntaner o l’Institut Català d’Antropologia. Més recentment, el col·lectiu ha coordinat diferents cursos d’especialització en Antropologia Urbana i publicat diversos llibres.

 

Fotini Lazaridou-Hatzigoga
http://www.otherspaces.net

Fotini Lazaridou-Hatzigoga treballa entre els camps de l’art, l’arquitectura i la investigació urbana per explorar les possibilitats inherents a les interseccions entre els espais socials i físics. Segons l’especificitat del context el seu treball es manifesta en el comissariat, la producció artística i l’organització col·laborativa, sempre seguint un interès especial per l’estructura com a dinàmica de viure i treballar plegats.

El 2006, Fotini va cofundar l’iniciativa PROGRAM— per a col·laboracions entre artistes i arquitectes a Berlín, i va ser una de les organitzadores de HomeShop, una sala dirigida per artistes a Beijing, activa des de 2008 fins el 2013. Ha format part de la comissió organitzadora de la Public Shcool de Berlin i ha co-organitzat la Biblioteca Pública de Berlín durant el 2015. També ha estat col·laboradora de l’Institut per a la Producció de la Universitat de les Arts de Berlín (2012-2013) i de l’Akademie Schloss Solitude (2015-2017).

 

Tihomir Viderman

Arquitecte, urbanista i investigador, durant diversos anys Tihomir Viderman s’ha dedicat a la investigació i l’ensenyament interdisciplinaris, centrant-se en enfocaments culturalment inclusius i emancipadors per treballar amb l’espai urbà. Els seus interessos radiquen en l’aprenentatge participatiu, intuïtiu i explorador en entorns viscuts, obert en termes de resultat i reflexiu pel que fa a l’agència de professionals en la constitució o contenció de la diferència cultural. És redactor (amb Sabine Knierbein) del volum titulat “espai públic sense consolidar. L’emancipació urbana i la condició post-política” que es publicarà el 2018 amb Routledge. Actualment desenvolupa el doctorat amb el projecte “(Re)producció mental de la Viena vermella: dialèctica entre activisme urbà i planificació en la socialdemocràcia a Viena” al Centre Interdisciplinari de Cultura Urbana i Espai Públic (SKuOR) al TU Wien (Universitat Tècnica de Viena).

 

Centre Interdisciplinari per a la Cultura Urbana i l’Espai Públic (SKuOR)
http://skuor.tuwien.ac.at

Des de la TU Wien (Universitat Tècnica de Viena) SKuOR és actiu en la investigació urbana i l’educació acadèmica a Viena, Àustria, advocant per un compromís sociopolític en el espai públic com a espai relacional, que abasta tant els arranjaments físics com l’espai social. És pioner en els enfocaments pràctics i basats en l’acció de l’educació i la política de l’espai, buscant un anàlisi en profunditat de la pluralitat de coneixements i cultures d’una manera transdisciplinària – dins de la universitat, entre l’erudició i la pràctica, complexitat de la investigació urbana. Les seves activitats d’investigació i ensenyament s’han entrellaçat amb la Càtedra de Visites de la Ciutat de Viena per les Cultures Urbanes i l’Espai Públic, que busca sistemàticament portar perspectives internacionals sobre l’espai urbà en la dialèctica amb l’espai viscut de Viena.

 

Jaime Palomera (La Hidra Cooperativa)
http://lahidra.net 

Jaime Palomera coordina l’eix de formació de la Hidra. És Doctor en Antropologia Econòmica. Especialista en habitatge, transformació urbana i sector immobiliari-financer.

La Hidra Cooperativa és una empresa política que destina el seu treball a la transformació urbana, amb l’objectiu de sumar-se al conjunt de pràctiques professionals i socials que volen garantir el dret a la ciutat. Formen part de La Fundación de los Comunes, una xarxa formada per espais d’autoformació, recerca i edició.  L’acció de La Hidra es fonamenta en tres serveis que oferim a entitats públiques, comunitàries o privades: recerca, consultoria i formació. A través del seu treball, volen produir sabers pràctics, destinats a intervenir en tres àmbits estratègics: economia urbana, béns comuns i perifèries. El treball en aquests àmbits configuren una crítica a l’economia política urbana, produint eines, dades i coneixements per identificar els orígens de les desigualtats urbanes i plantejar alternatives.

 

Miguel Georgieff 

Com a paisatgista funda el col·lectiu Coloco amb dos socis l’any 2000. Participant amb equips multidisciplinaris, el seu treball se centra en actuacions paisatgístiques a totes les escales. A Coloco desenvolupa projectes de recerca, desenvolupament i construcció participativa, emfatitzant la trobada entre els objectius de les comunitats i els habitants. Els estudis estratègics per a la integració de la natura en les àrees urbanes han estat centrals en treballs recents i col·laboracions amb Gilles Clément, a Lió, Montpeller o Saint Etienne. Miguel Georgieff ensenyar durant tretze anys amb Gilles Clément on van desenvolupar les obres en els grans territoris de l’Ecole du Paysage de Versalles. La investigació actual amb Gilles Clément continua a Lecce, Itàlia, sobre la idea de la indecisió com el motor de la construcció col·lectiva, amb la creació de la Scuola del Terzo Luogo.

 

Coloco
http://www.coloco.org

Coloco reuneix paisatgistes, urbanistes, botànics, jardiners i artistes en un taller de paisatges contemporanis. Des d’estratègies territorials fins a la construcció de jardins, estableixen una relació de continuïtat entre les escales i els actors: el paisatge és el conjunt d’éssers vius sota la mirada dels humans. El paisatge, com a bé comú, ens uneix a tots sense excepció. És per això que conviden a treballar des d’aquesta mirada. Mapes, jardins o política pública, lideren la co-construcció d’aquests treballs col·lectius que contribueixen a fer dels nostres paisatges, ambients acollidors per a la diversitat biològica i cultural. Coloco compta amb una vasta xarxa d’experts, des de l’activisme botànic fins a l’enginyeria ecològica.

 

Carla Boserman
http://www.carlaboserman.net

És docent i coordinadora del l’àrea d’art de BAU, Centre Universitari de Disseny de Barcelona. Ha format part del projecte Objetologías, i participa de GREDITS (Grup de Recerca en Disseny i Transformació Social) on està realitzant la seva investigació doctoral sobre objectes epistèmics i metodologies rares en art i disseny.

Com relatora gràfica ha participat en diversos projectes i espais culturals sensibles a les pràctiques experimentals i col·laboratives com Medialab-Prado i la Xarxa d’Arquitectures Col·lectives. Ha col·laborat en projectes pedagògics al Museu Vostell Malpartida, MACBA, La aventura de aprender i últimament en el CCCBLab amb el projecte #Futurnet. Des de fa algun temps col·labora d’un projecte d’arxiu culinari i memòria política del barri de la Barceloneta, escriu, dibuixa tot el que pot i té pendent reprendre la ceràmica.

 

Roger Sansi & Josep Lluís Lancina

Roger Sansi és professor al departament d’Antropologia de la Universitat de Barcelona. Ha fet recerca sobre religió i cultura afro-brasilera, el concepte “fetitx”, i actualment està fent recerca sobre art i política a Barcelona. Les seves publicacions inclouen Fetishes and Monuments (Berghahn, 2008), Sorcery in the Black Atlantic (University of Chicago press 2011), Money and Personalism in the Lusophone World (New England UP 2012) i Art, Anthropology and the Gift (Bloosmbury, 2015).

Josep Lluís Lancina és investigador predoctoral al departament d’Antropologia de la UB. Ha fet recerca sobre les relacións entre “autenticitat” i “identitat musical”, i entre “identitat musical” i  “identitat local”. Actualment fa recerca sobre el moviment corporal en les performances musicals realitzades en diverses escenes musicals barcelonines. És autor de l’article « “En La Roca, el hardcore es cultura”. Las prácticas DIY y la construcción de una identidad local» (Cuadernos de Arte e Antropologia, Vol. 6, n. 1, 2017)

 

Despina Sevasti
http://www.despinasevasti.com

Artista i educadora generalment basada a Atenes, treballa amb la performance, el text, la pintura, el vídeo, la fotografia, el so i tota la resta que tingui sentit, tractant d’apaivagar les seves obsessions: la ideologia de “grec”, “crisi”, “democràcia blanca”, la política de l’ensenyament, el feminisme, l’arqueologia i altres coses divertides. Ha seguit els seus estudis al Dutch Art Institute (MA Art Praxis, 2017), Goldsmiths College (MA Contemporary Art Theory, 2006), l’Escola de Belles Arts d’Atenes (BA Sculpture, 2004) i la Universitat d’Atenes (BA Archaeology & History de Art, 1999). Despina ha estat ensenyant classes d’art, pintura, història de l’art i la teoria en una varietat d’institucions educatives a Atenes des del 2002. Encara que l’ensenyament és una part significativa de la seva pràctica i la seva feina preferida, altres esforços professionals inclouen: curadora de l’A-Station, Centre d’Art Contemporani d’Atenes (2002-2004), directora de projectes de la 1ª Biennal d’Atenes “Destroy Athens” (2007-8) i directora de comunicacions de la 3a Biennal d’Atenes “Monodrome” (2011).

 

Nikos Doulos
http://www.expodium.nl

Nikos Doulos és un artista amb seu a Àmsterdam, nascut i criat a Atenes. El seu interès rau en els modes inclusius de producció de coneixement assolits mitjançant pràctiques discursives i intervencions temporals. En el seu treball crea situacions / condicions mal·leables com a infraestructures participatives i generadors de coneixement “suau”. El caminar té una part preponderant en la seva pràctica. És fundador de NIGHTWALKERS: un projecte de caminada nocturna practicat col·lectivament que investiga la identitat contemporània del flaneur.

Es dedica principalment a la investigació sota el paraigua d’Expodium: un tanc urbà que investiga el paper de les arts en zones de transició urbana. Periòdicament és professor a Kuvataideakatemia a Hèlsinki i coordinador de la Roaming Assembly – programa públic del Dutch Art Institute. Actualment és artista resident a Capacete-Atenes (maig – novembre 2017). La seva recerca actual està recolzada generosament per la Mondriaan Fund.

 

Eva Marichalar-Freixa
http://www.evamarichalarfreixa.com

Dedicada a l’educació i les arts des d’una perspectiva multidisciplinària, des de 2003, Eva Maricharlar és docent de la Facultat de Didàctica de les Arts i les Ciències de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la Universitat de Vic de la Universitat Central de Catalunya, on també és directora artística del Taller de Teatre. El 2013 va presentar el Projecte Final del Màster en Educació Inclusiva, titulat Aprenentatge i Creació mitjançant el vagareig: l’experiència Mussol, en la qual realitza les primeres etapes d’investigació sobre la dimensió pedagògica del passeig com a pràctica estètica. Des de llavors, la seva investigació artística i acadèmica s’ha centrat principalment en les pràctiques de marxa i les arts vives, establint les bases del seu doctorat, que investiga ponts de comunicació entre les arts del carrer i els processos de formació fora de l’aula.

És professora d’Arts i Comunitat, una de les assignatures del Màster en Creació d’Art de Carrer de la Universitat de Lleida i FiraTàrrega. En els últims anys també ha col·laborat com a instructora de taller i facilitadora en diverses iniciatives de formació de la Fira. El 2012, juntament amb l’artista visual Jordi Lafon, va fundar Deriva Mussol, una iniciativa que fomenta la vagareig com una oportunitat per generar i compartir aprenentatges i processos creatius, i que forma part del Projecte de Viver d’ACVic, Centre d’Art Contemporani.

Escriu, dirigeix o realitza peces per al seu projecte Virginia Fochs, així com per a altres artistes o empreses. La inestabilitat, la improvisació i el moviment són elements amb els que se sent còmoda i que sovint l’acompanyen en un diàleg que oscil·la entre un procés introspectiu centrat en la investigació dels orígens i un procés exterior relacionat amb les pràctiques socials i comunitàries .

 

Sabine Popp
http://bergenateliergruppe.no/sabine-popp
http://topographies.khib.no/participants/sabine-popp-khib 

Sabine Popp és artista visual i actualment investigadora del Departament de Belles Arts de la Universitat de Bergen, Noruega – Agential Matter (Invisible Landscapes). La seva pràctica s’ha basat principalment en projectes temporals específics, depenent del seu interès per la vida a l’Alt Nord i el compromís dels éssers humans amb el seu entorn físic, sovint traçat en tasques de treball i rutines diàries. Investiga els processos de transició en la materialitat i els seus vincles amb canvis socio-polítics.