Inter-Accions

A partir dels anàlisis de la Campanya L’H-On i el procés participatiu dut a terme en relació al Districte Cultural es proposen dues accions al carrer, explorant els protocols pensats a través del taller amb LaFundació:
 

L’H-On: Aixequem el cap

 
“Partint de la campanya creada per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat “L’H-On” ens proposem generar una altra representació de la gent dels barris de l’Hospitalet. No busquem produir-la des de les nostres individualitats / subjectivitats, sinó des de l’experiència col·lectiva. Per això proposem dur a terme un taller, d’acord amb la campanya visual (pòsters), on la pròpia gent del barri pugui reinterpretar i intervenir les imatges que l’ajuntament produeix (sobre ells mateixos), per vendre / difondre la campanya.

Considerem que aquestes imatges no fan més que reproduir un imaginari blanc i de classe mitjana, que no té res a veure amb la realitat de la ciutat i les diferents persones que l’habiten. D’altra banda, les preguntes / afirmacions que s’imposen a través de l’enunciat ” Sabies que … ” no fan més que exaltar les polítiques sobre economies de mercat capitalistes que porten imposant a Barcelona i l’Hospitalet des de fa anys, i no fan més que excloure grans sectors de la població a través de tècniques de gentrificació: la destrucció d’arquitectures, per a la implantació de nous edificis que prenen com a prioritat a les empreses i que tenen com a finalitat expulsar les persones amb menys recursos dels llocs que habiten.”

Taller d’urbanisme a la Marina de l’Hospitalet de Llobregat

 
“Arran de les decisions preses per l’Administració de l’Hospitalet de Llobregat al costat de les diverses taules sectorials en el marc del “L’H on” o tercera gran transformació de la ciutat de l’Hospitalet, constatem una fissura comunicativa entre la gran majoria de ciutadans i aquells més propers per militància, simpatia o interès del partit que governa.

Per a nosaltres queda pendent un veritable procés participatiu, que anteposi la informació i opinió de tots els ciutadans abans de crear una sèrie d’informacions, eslògans i campanyes visuals que utilitzen la imatge del ciutadà per alimentar la idea que el que s’anuncia és el que a la ciutat li interessa, o fins i tot el que ha d’interessar, la qual cosa és més degradant des del punt de vista de la gestió d’un govern.

Pensem en una activitat itinerant i espontània que des de bon principi no pretén ser la resposta tant com l’inici d’alternatives. Vam consultar qualsevol mitjà d’informació escrit i digital, de qualsevol tipus, color i temps. Creem una exposició de fotografies d’espais de la ciutat agrupats per espais d’identitat, de transformació, de reflexió i de denúncia o expressió.

Complementàriament vam crear una llegenda de deu punts: Que difícil és moure aquí !, Això està buit i sense ús, Passeig per …, Més arbres !, Em reuneixo i em diverteixo aquí, equipaments que ús, tant de bo, … El mapa és el recurs que el ciutadà pot anar manipulant i enriquint mitjançant la utilització de la llegenda, així com el seu testimoni queda anotat pels nostres apunts al marge del mapa.

Triem quatre espais de pública concurrència. La rampa d’accés a la Biblioteca de Tecla Sala i el Parc de la Serp al barri de Sant Josep (2015.02.28), el Mercat del Centre al barri del Centre (2015.06.03) i la gran rambla interior del barri de Bellvitge (2015.03.13). Dos divendres a la tarda i un dissabte al matí. Aquests són alguns dels testimonis.

Reflexions

 
“La primera evidència en realitzar l’activitat va ser no tenir la suficient psicologia per dirigir-se a les persones, expressada en el nombre de persones participants. No obstant això, de la realització pròpia de l’activitat subjau una sèrie de conclusions pràctiques.

L’exposició, que pretén ser informativa i amb possibilitat d’extreure peces per a ser col·locades al mapa, no va poder funcionar del tot bé per a una cosa ni l’altra. La causa fonamental va ser el funcionament de la pròpia activitat, al carrer i amb uns temps que sempre es perceben com insuficients per entrar en la dinàmica.

Amb millors resultats la llegenda va ocupar, algunes vegades tímida i altres deshinibida, el mapa de la ciutat. Sovint algun ciutadà es va desentendre del mapa per explicar informacions que només els nostres apunts podien registrar, per la qual cosa va fer necessari redactar alguns testimonis. No obstant això aquests són determinants en part per generar una sèrie de conclusions més fenomenològiques que estadístiques.

Havent realitzat l’activitat en els termes d’espontània i itinerant, es confirma la necessitat d’haver hagut de contactar amb equipaments o col·lectius per concertar una sèrie de dates i sessions per realitzar l’activitat. Malauradament va ser una opció descartada per temps. Tanmateix com a conclusió podem constatar l’interès per parlar les coses.”