inter————accions

2012/14 Pràctiques Col·lectives∨∨

Inter-Accions. Pràctiques col·lectives per a intervencions a l’espai urbà

2013 – 2014, Barcelona

Un projecte proposat i dirigit per Sergi Selvas Gardeñas, Marta Carrasco Bonet, Nora Arias Ruiz, Borja L. Fermoselle Allué.

 

Amb la col·laboració de:

 

 

Primer projecte proposat com una experiència transversal de formació entre estudiants dels camps de l’art i l’arquitectura que promou, per una banda la col·laboració i la pràctica interdisciplinària entre carreres i especialitats; i per l’altra, l’autogesió del procés d’aprenentatge per part de l’estudiant.

Es desenvolupa a partir de quatre activitats: un seminari, un workshop intensiu, una exposició col·lectiva i una publicació.

Aquest projecte es situa en relació al debat de la ciutat com espai social, com espai físic de construcció col·lectiva i individual de les nostres identitats i relacions entre veïns o habitants; però alhora, en relació a l’espai urbà com objecte de recerca. A partir de l’interès per unes intervencions que es centren en els espais dinàmics creats a partir de les interaccions que s’hi produeixen, es proposa superar el propi objecte i comprendre els processos como oportunitat per a precisar les problemàtiques presents en aquests espais. I així, evidenciar, criticar, resoldre o proposar una transformació.

És una proposta que es dirigeix principalment a estudiants universitaris d’art i arquitectura, i que es desenvolupa amb la col·laboració de professionals i docents d’aquests camps. Es parteix de l’ús de la cultura com a teló de fons per l’experimentació i la reflexió crítica; i de la creativitat des del treball col·lectiu, crític i sostenible per arribar a generar noves formes de creació i producció transdisciplinàries i col·laboratives de l’espai social a la ciutat.

Aquesta primera experiència significa una primera aproximació en la creació d’un nou espai que redueix les distàncies entre l’acadèmia de l’art i les escoles d’arquitectura i urbanisme per construir un espai de trobada on, tant estudiants com professors-aliats, tinguin la possibilitat d’elaborar i gestionar una relació directa entre aquests camps de treball a partir de l’acció directa, el treball col·laboratiu i l’acceleració de processos de presa de consciència que permeten, a uns i altres, formar part d’aquest mateix procés i reprendre el treball amb la gent i per la gent.

Seminari

Seminari “Inter-Accions. Metodologies col·lectives per intervencions urbanes”

 

ETSAB, 07, 15, 21 i 28 de Novembre de 2012

Cicle de quatre conferències al llarg del mes de novembre de 2012 que constitueixen el cos teòric i de debat sobre el qual es desenvoluparà el workshop el mes de febrer de 2013.

 

07.11 Pedagogies col·lectives

Javier Rodrigo (Transductores) + Elvira Pujol (Sitesize)

ETSAB, Aula CB4, 16.00h

Javier Rodrigo impulsor juntament amb Antonio Collados de Transductores, a partir d’un seguit d’exemples ens presenta diferents eines i metodologies utilitzades per desenvolupar el projecte pedagògic col·lectiu mitjançant instruments com el sociograma, la performance col·lectiva o el codi obert, entre d’altres. Els seus projectes es tradueixen també a una suma de xarxa d’agents evidenciant la complexitat d’aquesta relació pedagògica.

Elvira Pujol, del col·lectiu Sitesize, ens relata, a través dels seus projectes com SIT Manresa o Repensar Barcelona, les dificultats i els recursos necessaris per a l’enriquiment de les pràctiques participatives i col·laboratives utilitzades per desenvolupar aquests projectes juntament amb diferents agents socials.

Pedagogies Col·lectives – Veure Video

 

15.11 L’Urbanisme informal des de la pràctica artística. Contradiscursos de la ciutat des de l’art i la vida.

José Luís Oyón + Domènec

ETSAB, Aula CS4, 16.00h

La segona sessió d’aquestes jornades va comptar amb la participació de José Luís Oyón, que va fer una revisió de l’assignatura que imparteix a l’ETSAV titulada “La Ciutat i la Vida” on s’exploren els camins informals de l’urbanisme a través de projectes d’intervenció urbana. Ens va parlar de la concepció de l’espai que té a veure amb el temps; de l’espai viscut i quotidià; de l’espai relacional, tant entre espais com entre persones. En definitiva, una altra manera d’entendre l’urbanisme i la ciutat.

L’artista Domènec es va centrar en el projecte Immaginare Corviale (Stalker/Osservatorio Nomade, Roma 2003-2004), un edifici-ciutat que es va utilitzar com a laboratori urbà, com un laboratori d’arquitectura i autoarquitectura. Prèvia contextualització tant en el moment històric com en el lloc, el projecte que ens explica comença per intentar crear un altre imaginari per aquest espai.

La sessió va acabar amb un debat obert als assistents on es va qüestionar el rol de l’arquitecte en l’actualitat, entre d’aqltres qüestions.

L’urbanisme informal des de la pràctica artística – Veure Video

 

21.11 Maneres de desfer

Martí Peran

ETSAB, Aula CB4, 16.00h

Amb un clar gest de complicitat amb “Modos de ver” de John Berger, Martí Peran ens introdueix a la seva particular visió del món art més enllà de la disciplinarietat, posant especial atenció a la disjuntiva entre l’articulació de l’espai urbà embellit i la cultura crítica, on centra l’interès en aquelles pràctiques instituents post-disciplinars que tenen l’objectiu de reconquerir l’espai públic actuant amb els esdeveniments, amb el territori de móns de vida, que desfan el contracte social deixant pas per a la construcció d’un nou relat.

Maneres de desfer – Veure Video

 

28.11 L’espai de la conducta i la desobediència

Taula rodona: Equal Saree + Pau Faus + Emmanuela Bove + Josep Cerdà + Irma Arribas 

ETSAB, Aula CB4, 16.00h

La quarta i última sessió va ser una taula rodona oberta a mode de cloenda del seminari. Després de les micro-presentacions dels ponents, es va obrir un debat sobre el tema que donava títol a la jornada. Vam comptar amb la presència de Dafne Saldaña, en representació d’Equal Saree, que ens va parlar sobre l’urbanisme de gènere i va qüestionar la neutralitat de l’espai públic a partir de dos projectes en els quals l’acció feminista suposa un acte de desobediència. Després, en Josep Cerdà va explicar la cartografia sonora, explorada des de l’Observatori de Transformació Urbana, un projecte que s’està duent a terme sobre cartografies sonores (UB). En Pau Faus va explicar el projecte ‘Co-habitaciones’, amb el qual defensava l’autonomia per davant de la desobediència; i finalment, Emanuela Bove (Accions Urbanes) va fer diverses reflexions sobre l’ús dels termes ‘conducta’ i ‘desobediència’, qüestionant la relació entre poder-conducta i resistència-desobediència. En el debat vam poder reflexionar sobre els temes que es van obrir, discutint de quina manera l’actitud individual i col·lectiva pot fer ciutat i fer-nos ens actius dins la mateixa.

L’espai de la conducta i la desobediència – Veure Video

Workshop

Del 04 al 08 de febrer de 2013, Facultat de Belles Arts

Equip docent: Aida Sánchez de Serdio, Òscar Padilla, Marta Carrasco, Sergi Selvas, Borja L.Fermoselle, Nora Arias

Col·laboren: José L. Oyón, Aurelio Castro (Repensar Poble Sec), Centro de Cultivos Contemporáneos del Barrio , Marta Serra Permanyer

El barri del Poble Sec com a Laboratori

El Poble Sec és l’àrea d’estudi i exploració que s’ha escollit pel desenvolupament de les propostes per la seva condició de barri consolidat, tot i que, alhora, és objecte de processos de transformació constants que canvien la fisiologia dels seus espais relacionals. Històricament, el barri del Poble Sec ha tingut un caràcter de zona extramurs, molt potenciat per la seva situació geogràfica estratègica: s’ubica entre la ciutat consolidada de Barcelona, el mar i la muntanya de Montjuïc. El creixement urbanístic del barri ha estat condicionat per una morfologia complexa (i unes condicions de construcció molt particulars) que respon a aquesta condició de frontissa entre la Barcelona emmurallada, els afores de la ciutat, el port i la muntanya. Així, d’una banda, tenim Montjuïc, amb una forta presència per als residents com a lloc d’oci i socialització; i d’altra banda, tenim el port, les indústries i les Hortes de Sant Bertran, que configuren un teixit social format, sobretot, per una classe obrera i treballadora. Aquesta morfologia característica sumada a les diferents onades migratòries en diferents moments i contextos històrics han marcat la identitat d’aquest barri de tradició obrera de Barcelona. Des d’un punt de vista social, aquesta ebullició, heterogeneïtat i divergència continua essent motor d’uns vincles dins el barri, alhora que produeix determinats conflictes; amb el rerefons de la pròpia ciutat en constant qüestionament i mutació.

Així, posant de manifest la capacitat de transformació temporal dels espais de la ciutat, es proposa als estudiants, pensar/construir/activar/despertar un espai interactiu, posant de relleu la seva qualitat relacional i mutable.

Equips i Projectes

 

On Vas Navás?

De Didac Baeza Raja, Teresa Estapé Buixó, Ivet Gasol Escuer, Kalina Miroslavova Minkova, Magalí Sanz

Amb la Plaça de las Navas com a espai simbòlic de les dinàmiques del barri, aquest projecte respon al que sembla una absència de comunicació entre veïns del barri. Així es pretén potenciar la identificació dels veïns vers la Plaça posant en marxa actituds actives i participatives amb aquest espai públic i trencant dinàmiques negatives que es van arrossegant des de fa temps.

Es plantegen les qüestions al voltant de l´espai públic. Què el defineix? Què el legitima? Com arriba i connecta amb el públic per al qual ha estat creat? Quin ús se’n pot fer en un barri de carrers estrets, pocs espais públics, dissenyats, preconcebuts o imposats als usuaris i que moltes vegades no encaixa amb les seves expectatives i costums o estableix una relació clarament millorable?

Prèvia observació de la plaça i les seves dinàmiques en diferents moments del dia, per fer-nos una idea més acurada de la seva utilització, es proposa una intervenció a la Plaça Navas, amb l´objectiu de trencar les dinàmiques establertes, potenciar la participació dels usuaris i vianants i crear una acció disruptiva a partir de la col·locació provisional d´un “nou mobiliari” a la plaça
fet de una gran taula i unes 30 cadires.

Es pretén trencar el paisatge habitual de la plaça amb aquestes “taques vermelles” formades per mobiliari que convida a seure, relacionar-se, trencar rutines i interactuar amb un esperit lúdic. El mobiliari estarà en part lligat entre si per crear una sensació de conjunt mòbil i també per que no sigui sostret.

 

Cartografies Subjectives

Elena Castellà Fusté, Omar Moreno Balcells, Judit Onsès Segarra, Mikel Sagarminaga

El grup cartografies ha plantejat, des d’una posició d’enregistrament, una proposta de recollida d’informació que configura una cartografia del barri del Poble Sec atzarosa, marcada per les fites que els protagonistes marquen. Parteixen del concepte de “deriva en xarxa” per a generar una cartografia col·lectiva del territori, que permeti una interpretació subjectiva de l’entorn i l’apropament a la quotidianitat del lloc, resignificant així el concepte de barri i la seva representació.

El mitjà utilitzat és la peça audiovisual, on s’exposen les diferents entrevistes i el recorregut realitzat. En paper, les micro-cartografies generades per les persones entrevistades.

En aquest enllaç, veure vídeo.

 

La Charlateneria

Izaro Ezeiza Karrera, Esteve Holgado Moreno, Aina Jordi Ballester, David Terroba Seijo

Relació entesa com a conversa de (re)coneixement mutu entre persones desconegudes. El treball d’aquest grup ha estat probablement el més experimental, en el sentit que el procés viscut pels integrants han marcat l’experiència del workshop molt més que la proposta. Proposen un espai de conversa, La Charlatenería entès com un espai de diàleg o conversa entre la gent del barri. El propòsit és, doncs, l’experiència viscuda, l’intercanvi d’un te per una història. Així, s’anirà conformat tot un seguit d’històries del Poble Sec que vagin forjant un teixit de relacions sorgides de converses al mateix barri i entre persones del mateix barri.

 

Album Familiar del Poble Sec

Laura Company Mercado, Gerard Fisa, Mercè Gelpi Pelayo, Marisol Jiménez Rivera, Alan Latre Cabrera

Un barri és una entitat composada de realitats físiques però també d’històries humanes que configuren un mosaic social basat en les relacions personals, en el dia a dia, en resum, en allò quotidià i intangible. Son precisament aquests moments vitals que tots tenim en comú, el vincle invisible que ens relaciona i que fa que la història del Poble Sec sigui la historia d’una família composada de moltes famílies.

Amb aquesta reflexió en ment sorgeix el projecte “Àlbum de Família Poble Sec”, perquè és precisament a través de la fotografia com atrapem aquells moments efímers viscuts en família al voltant d’una taula, durant un dinar a l’aire lliure, un celebració important o jugant a la plaça de tota la vida.

Amb aquest àlbum fotogràfic familiar format per imatges cedides per persones del barri procedents de col·lectius diversos es pretén composar una imatge col·lectiva de la realitat humana del barri, ja sigui amb fotografies de fa 40 anys o de la setmana passada. És, per tant, mitjançant aquests petits retalls d’intimitat en família com es volen establir llaços de connexió entre veïns aparentment molt allunyats i apropar postures, ja que al cap i a la fi, tots estem fets de records.

 

Jugasec

Uriel López Martínez, Juan Luís Romero Masero, Pep Rovira Tolosa, Gemma Fontanals Guxens, Julieta Duran Colomer

La proposta va començar des del qüestionament del mateix terme “participació”, jugant amb les diverses accepcions que pot suggerir (participACCIÓ / PARTYcipació / etc.). A partir d’aquí, des d’una voluntat de conèixer el barri des de l’oci i la interacció amb les persones residents del Poble Sec, es planteja un joc com a catalitzador de les relacions espontànies entre la gent entrevistada i el grup d’estudiants.

Així, es planteja una ruta pels bars del barri, entesos com a extensió de l’espai públic i relacional. Allà, s’estableixen converses espontànies de les quals surten unes fites característiques de la identitat del barri. Per exemple, les Tres Xemeneies, el petit comerç, el mirador, etc. Aquestes icones del Poble Sec es converteixen en fitxes d’un joc, el JugaSec, que es juga de manera similar al bingo, buscant la complicitat entre qui canta les fitxes i qui les omple.

Aquest joc es fa com a pretext per a la interacció entre els estudiants (com a grup extern al barri) i les persones presents en un moment determinat a un lloc determinat. S’entén que l’objectiu és l’experimentació, l’intercanvi d’impressions i l’agraïment per un aprenentatge compartit.

 

MEETgera

Mireia Martín Salvanyà, Maite Mentxaka Tena, Ana Gallardo Rodriguez, Cristina Garcia Peñas, Marta Salomó Coll, Maya Torres Duelo, Gala Vallespín

Re-apropiació-reactivació. Aquest projecte parteix de l’interès en els espais de “desencontre”, deshabilitats amb el pretext de criticar i qüestionar els desusos d’aquests espais inactius. Després d’inspeccionar el barri del Poble sec, aquest grup va observar que algunes de les problemàtiques es reflectien també en l’espai públic i sobretot en els espais de mitjera. Zones que inciten a una actitud i un ús individualista del lloc, que en comptes de generar trobades, genera espais de pas sense encreuaments.

Amb l’objectiu de potenciar aquests llocs considerant una investigació sobre el seu ús i la possible activació mitjançant una intervenció artística/lúdica/urbanística perquè s’adapti a la morfologia única de cada lloc, es pretén observar si una intervenció artística simple pot canviar la relació que la gent del barri té amb aquest tipus d’espai, o com hi poden interactuar.

Exposició

Exposició col·lectiva “El projecte Inter-Accions i els resultats del taller Pràctiques Col·lectives a l’Espai Urbà

 

Del 21 al 31 de maig de 2013, Vestíbul 1r pis, ETSAV, Sant Cugat del Vallès.

Del 03 al 07 de juny, Sala d’exposicions, Facultat de Belles Arts

Un dels objectius d’aquest projecte era el de generar intercanvis entre les diferents facultats/escoles. Amb l’exposició itinerant, que es va fer a la Facultat de Belles Arts de la UB i a l’ETSAV de la UPC es van poder mostrar els resultats del workshop i el mateix projecte Inter-Accions a les comunitats universitàries dels dos centres.

Exposició a l’Escola d’Arquitectura de Vallès (UPC)

Exposició a la Facultat de Belles Arts (UB)

Publicació

Inter-Accions. Pràctiques col·lectives per a intervencions a l’espai urbà. Reflexions d’artistes i arquitectes en un context pedagògic col·lectiu

Marta Carrasco i Sergi Selvas (eds.)

Editorial: Publicacions i Edicions UB; Iniciativa Digital Politècnica – Oficina de Publicacions Acadèmiques Digitals de la UPC

Textos en català i castellà, 158 pàgines.

Aquesta publicació recull les reflexions sorgides de la primera experiència del projecte «Inter-Accions. Metodologies Col·lectives per a Intervencions Urbanes» en forma d’articles breus escrits pels seus participants.

Podeu comprar la publicació en format paper (15 €) o bé descarregar-la en format digital.

Per més informació o qualsevol altre dubte, podeu contactar amb nosaltres a hola@inter-accions.org

 

Índex

Presentació

Mecanismes activadors d’Inter-Accions
Marta Carrasco + Sergi Selvas

Maneres de desfer
Martí Peran

La vida entre dos edificis: estratègies cap a un urbanisme de contacte
Marta Serra

La producció del referent a través dels processos de la pràctica
Òscar Padilla

La cartografia com a eina pedagògica i sistema de representació
Judit Onsès

La trobada
Aina Jordi

La urbanitat desarrelada
Laura Company

Do It Yourself
Borja Fermoselle + Nora Arias

Processos de Codi Obert
Marta Carrasco + Sergi Selvas

La universitat podria ser diferent
Aida Sánchez de Serdio